miércoles, diciembre 27, 2006

Desde Gestores Culturales sin Fronteras os deseamos un próspero año 2007 // des de Gestors Culturals sense Fronteres us desitgem un bon any 2007 //

Avantprojecte del Consell de la Cultura i de les Arts

S'aprova l'Avantprojecte de llei de creació del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya

El Govern català va aprovar el passat 19 de desembre l'Avantprojecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts de Catalunya, l'organisme que col·laborarà en la definició de la política cultural de l'Executiu i donarà pas a un model de gestió cultural amb més participació per part dels creadors.

Com el seu contingut indica, aquesta llei és fruit d’un fort interès per part de “la societat catalana de replantejar el model de gestió cultural vigent i adequar-lo a les exigències i als nous reptes que es plantegen. L’oportunitat de crear el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya neix en constatar la necessitat de generar noves fórmules d’execució de les polítiques culturals”.

L’Avantprojecte segueix: “A aquesta raó, però, s’ha d’afegir el convenciment que cal mantenir la política de foment i expansió de la cultura al marge de les conjuntures polítiques, concretes i accidentals, i que en tot cas, la societat, únic titular dels actius culturals del país, ha de participar en les decisions que hi incideixen, a partir del model que representen els consells de les arts, Arts Councils, que des de 1946 han proliferat, sobretot, en països d’òrbita anglosaxona”. I afegeix: “És en aquest context, i des del convenciment que la cultura té un paper clau en les polítiques del benestar i per tant ha de posar en valor el dret cultural de la ciutadania i el seu accés universal, que el Consell de la Cultura i de les Arts ha d’integrar la cultura, la tecnologia i les humanitats des d’una perspectiva de transversalitat, interdisciplinarietat i diversitat”.

Les principals funcions del Consell de la Cultura i de les Arts seran:

- Decidir la destinació dels fons que el Govern reserva a la promoció i foment de la creació artística i cultural.

- Participar en la definició de les línies estratègiques i els objectius nacionals culturals.

- Concedir els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat.

- Afavorir el diàleg amb els sectors culturals.

- Establir vincles amb els òrgans assessors i de participació sectorial del Departament de Cultura. Elaboració de l'informe anual sobre l'estat de la cultura catalana.

- Donar informació al Govern sobre l'ensenyament de les professions vinculades a la cultura i, preceptivament, sobre els avantprojectes de llei que incideixin en política cultural o artística i sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals que correspongui al Govern.

Els catorze membres que integraran el plenari del Consell de la Cultura i de les Arts seran proposats pel president de la Generalitat i nomenats pel Parlament de Catalunya.

El nou organisme s'adscriu al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El Consell es dotarà anualment d'un fons de promoció i foment a la creació artística i cultural, atribuït pel Govern a través del pressupost del propi Departament.


+ Llegir Avantprojecte (pdf)

domingo, diciembre 24, 2006

El Camp de la Bota, l'art i la història

El Camp de la Bota,

a work-in-progress sobre la història i la fragilitat de la memòria
a càrrec de l'artista Francesc Abad

Exposició itinerant
De l'1 de desembre de 2006 al 7 de gener de 2007 a la Sala Muncunill, plaça Didó, Terrassa
http://www.francescabad.com/campdelabota/

El Camp de la Bota és un projecte en procés de l'artista Francesc Abad en format arxiu, que es desenvolupa en diferents direccions: pàgina web, exposició, publicació de dossiers, catàlegs, cartells... de manera que es troba en constant construcció.

Aquest és un projecte que parla d'un espai públic -un espai que té a veure amb allò comú i també amb la seva dimensió social i política-, una enorme llosa de formigó on acaba el carrer principal de Barcelona, la Diagonal, que enterra una depuradora d'aigües i que ara esdevindrà una vasta esplanada de setze hectàrees amb vistes al mar. Va ser el lloc escollit per rebre els visitants del Fòrum 2004 i un dels escenaris principals de les seves activitats: tallers, concerts, zona d'oci. Sota d'aquesta llosa hi havia el Camp de la Bota: més de 1.700 morts per la repressió franquista.

Els visitants de l'exposició i el website són convidats també a enriquir-ne els continguts. Per col·laborar en la recerca, a l'exposició hi ha també un llibre blanc on es poden anotar noves informacions.

Tot plegat vol ajudar a la recuperació d’una memòria històrica tan oblidada i tan necessària, i alhora reflexionar sobre els usos de la cultura i la transformació de l’espai públic en una societat globalitzada.

Francesc Abad va rebre el premi “Ciutat de Barcelona” d'arts plàstiques 2004 per aquest projecte.

+ Documents de reflexió:

Manuel Delgado, 'Llocs d'oblit'


Fa anys que els historiadors francesos van posar de moda el concepte de lloc de memòria. Amb ell s'al·ludia l'indret en el qual es produeix un retorn reflexiu de la història sobre si mateixa, és a dir l'espai en què s'elabora el passat. De fet, és ben cert que la idea mateixa de lloc de memòria no deixava d'incorporar un malentès, car constitueix un pleonasme: un lloc sols existeix perquè la memòria, d'una forma o una altra, l'identifica, el situa, l'anomena i l'integra en un sistema cosmològic més ample. És la memòria la que retalla un lloc per tal que un ordre enunciatiu pugui dir o pensar d'ell alguna cosa que per a ell o en ell és recordada. Un lloc ho és en tant ha que servit per establir correspondències que permeten dibuixar una creu sobre la superfície d'un territori, per senyalar en ell l'existència d'algunes propietats lògiques, entre les quals destaca la d'una inalterabilitat més duradora que la de les paraules, els fets o els actes.

Ara bé, d'igual manera que en història o en antropologia es parla sovint d'aquests llocs de memòria, seria igualment pertinent fer el mateix amb una altra noció, la de lloc d'oblit, que no ha gaudit de tant d'èxit, tot i ser d'allò més adient per definir el resultat de certes operacions políticourbanístiques contemporànies. Sens dubte, les associades al Fòrum Universal de les Cultures serien l'apoteosi. Cal aclarir que aquesta idea de lloc d'oblit no és original. S'adopta aquí de Jonathan Boyarin, que l'encunyà per referir-se a l'ocultació del barri pobre del Lower East Side, en favor de l'exaltació de Brooklyn, amb el propòsit de construir una memòria ètnica urbana “pertinent” dels jueus de Nova York (“Un lieu de l'oubli: le Lower East Side dels Juifs”, Communications, 49). El cas del remodelatge d'una part del litoral barceloní en nom d'aquesta presumpta exaltació de la pau –patrocinada per empreses involucrades en la indústria militar–, la sostenibilitat –amb una actuació urbanística extremadament agressiva tant amb el nínxol ecològic com amb la pròpia trama urbana preexistent– i la diversitat cultural –en un país on regeix una llei d'estrangeria incompatible amb els drets humans– és ben similar al que ens descriu Boyarin en el seu article sobre el Nova York jueu. En nom d'un perfil de ciutat al servei de les tècniques de màrqueting urbà, destinades a vendre-la com un producte de consum dirigit a inversors i turistes, es desplega un colossal mecanisme d'esborrat d'un passat considerat discordant amb la nova imatge que es vol oferir de Barcelona.

La magna operació de reforma que s'amaga sota les pompes del Fòrum 2004 no és sols una expressió extrema de terciarització, tematització i reapropiació capitalista de la ciutat. És també un immillorable exponent de com es pot manipular la història d'una ciutat a base d'impostar una memòria artificial, adequada als interessos polítics i econòmics dominants i, al mateix temps, eludir els aspectes indesitjables –per lletjos o per inconvenients– del seu passat real. Ho havíem vist abundantment en les darreres dècades en el cas de Barcelona i ho continuem veient en aquest darrer episodi d'amnèsia pública que és el Fòrum. El litoral de la ciutat ja havia estat objecte d'un tractament propagandístic institucional interessat a promoure la idea de “recuperació del front marítim” i d'un necessari enaltiment de la “mediterraneïtat”, com corresponia a una capital que havia estat culpabilitzada d'haver viscut “d'esquenes al mar”. Aquesta campanya publicitària “oblidava” que durant dècades, milers de persones van viure literalment a la platja, als grans assentaments de barraques del Somorrostre, el Bogatell, el Camp de la Bota, la Mar Bella, el Pequin, és a dir tot just en aquests indrets on ara s'aixeca la nova Barcelona desconflictivitzada i exclusiva que els seus dissenyadors somnien –inútilment, per cert. Oficialment, aquella enorme subciutat de barraques no va existir mai o aquells no eren autèntics barcelonins. Abans de l'esborrat operat en nom del gran circ de les cultures –que això i no altra cosa és el Fòrum–, aquesta mateixa fal·lera per exaltar els “valors marítims” de Barcelona no va ser cap obstacle per eliminar els entranyables “xiringuitos” de la Barceloneta. O perquè la zona comercial de l'Hotel Arts, a l'ombra del peix de Franz Gehry, devorés bona part del passeig marítim. O perquè els habitatges d'alt standing i els hotels del flamant nou barri de Diagonal Mar acabessin aixecant entre la ciutat i la platja una muralla mil vegades pitjor que la que suposaren en una altra època les vies del tren. Són mostres de “recuperació del mar” violacions de l'horitzó com l'Imax de Port Vell o el Word Trade Center, que amputa la desembocadura visual de les Rambles?

La naturalesa darrera de l “obertura al mar” de Barcelona es revela un pur simulacre i una enganyifa. Barcelona deu ser l'única ciutat del món que té un moll on mai no ha recalat cap vaixell: el del Maremàgnum, que, en efecte, s'hi va haver d'instal·lar un vaixell per justificar la seva declaració de zona portuària i permetre que els seus comerços obrissin els dies festius. Abans de començar les obres de remodelatge del litoral barceloní, ben a prop del que seria la platja de la Mar Bella, al Poblenou, es van poder apreciar restes d'un navili que estaven escampades oferint el quadre del que havia estat un naufragi o un encallament. Una quilla, un respirall, part d'un pont. Després, aquestes restes van acabar presidint una de les zones enjardinades del sector. Està clar que tot estava disposat per tal que es tingués la percepció que allò era una de les proves del passat mariner i fins i tot èpic d'aquella part del litoral. En realitat era un frau, la preparació tramposa d'un escenari de cartró-pedra per a l'evocació de fets que mai no havien tingut lloc. La ferralla havia estat traslladada deliberadament des del port i corresponia a un vaixell liberià destinat al desballestament. Quin magnífic exemple de memòria inventada, concebuda a fi i efecte de suplantar la memòria destruïda!

Al costat d'aquesta omissió de la veritat d'una ciutat que no és que visqués de cara al mar, sinó que ho havia fet literalment a la platja, una altra tergiversació resulta encara més dolorosa. El d'aquell parapet del que ens parla Francesc Abad a través del seu treball. Aquell parapet que estava allà, on ara s'aixequen les magnífiques obres d'arquitectes estrelles, sota els espais públics “de qualitat” pels que milers de persones practicaran una urbanitat assossegada i previsible. Contra aquell mur, al Camp de la Bota, un nombre difícil de calcular de persones –centenars, més de mil sis-centes com a mínim– van ser afusellades al llarg de la dècada dels quaranta i fins i tot en vigílies del Congrés Eucarístic de 1952. Ningú no ha pensat en elles a l'hora d'elaborar els plans, els projectes, les maquetes, els prospectes de promoció, les campanyes publicitàries. L'única –i digna- excepció és el mur que Josep Lluís Mateo aixeca al flanc nord del seu Palau de Congressos, una paret picada les deformacions de la qual evoquen els impactes de bala d'aquell altre mur que quasi allà mateix havia estat el lloc d'una mortificació humana practicada sistemàticament i en massa.

Per què cal recordar que cal oblidar? A qui l'interessa tenir present tot allò? I per què? No és millor proclamar a crits –sense dir-ho– que el parapet no va existir, que els centenars d'afusellats allà mai no van ser afusellats? Perquè ningú no va ser afusellat allà ni enlloc, ningú no va ser perseguit en aquesta tranquil·la ciutat que obre les seves portes avui a l'abraçada còsmica entre cultures. Aquí ningú no va ser torturat, ningú no va morir cosit a trets, perquè no hi va haver cap guerra, ni cap postguerra, ni barraques, ni miserables, i menys encara murs per afusellar. Abans del Fòrum no hi havia res. Un espai buit i virginal que esperava ansiós l'arribada dels arquitectes i els publicistes, impacient per ser rescatat del no-res en què es trobava. Triomf absolut d'una ciutat sotmesa a l'estètica Benetton, sense passat, o millor dit, amb un passat inventat.

Tant de bo que ells, els morts al Camp de la Bota, ens fessin pagar el pecat imperdonable del nostre oblit. Perquè ells continuen allà; els seus cossos mai no van ser retirats, continuen amuntegats allà mateix, un sobre l'altre, en una pila immensa que ningú no veu, però que hi és. La pudor que es vol amagar no és la de la depuradora sobre la qual s'aixequen les construccions i els espais del Fòrum. La pudor és la dels cossos putrefactes dels morts que es neguen a marxar. Potser un dia, a trenc d'alba, a l'hora dels ajusticiaments, els espectres dels executats despertin per passar comptes a la ciutat que es va atrevir a negar-los, a ells i al deute que amb ells tenia contret i que mai no els podrà pagar. Els visitants del Fòrum no saben que caminen entre fantasmes que els odien, perquè odien –amb raó– el descuit a què se'ls condemna.

Manuel Delgado


viernes, diciembre 22, 2006

humor y cultura

















jueves, diciembre 21, 2006

Inéditos 07


Inéditos 07. Presenta tu proyecto de arte

Nueva convocatoria de la Obra Social de Caja Madrid de ayudas para la realización de proyectos de exposición inéditos que versen sobre cualquier faceta de la creación artística actual y que destaquen por la innovación, calidad y la adecuación del proyecto a los recursos disponibles. Para comisarios nacidos a partir de 1971, inclusive. Presenta tu proyecto hasta el 31 de enero.
Bases y formularios
Obra Social de Caja Madrid

domingo, diciembre 17, 2006

adopta un libro



sábado, diciembre 16, 2006

gestores culturales sin fronteras

La Fundación Daniel Langlois ha lanzado desde el 1 de noviembre de 2006
su programa de ayuda a proyectos de investigación y experimentación
dirigidos a artistas, colectivos de artistas o grupos de investigación.

Este programa ofrece becas a personas de cualquier nacionalidad que
contribuyan de manera excepcional al avance de los conocimientos en el
espacio común del arte, la ciencia, la tecnología y el medio ambiente,
así como a las personas que presenten proyectos con una gran
originalidad o innovación en estos campos.

Las becas de investigación y experimentación pueden contar con una
dotación máxima de 75.000 dólares canadienses. Estas becas pretenden
ayudar a los individuos en sus investigaciones, trabajos experimentales y
el desarrollo de sus proyectos.

La fecha límite para enviar la solicitud finaliza el 31 de enero de
2007.


bases completas y Solicitudes

martes, diciembre 12, 2006

Working group / Propuesta de trabajo. Decálogo de buenas prácticas culturales

Decálogo de buenas prácticas en la gestión de la cultura
(a work in progress)


1. Transversalidad y heterarquía. Programas transversales que interrelacionen diferentes áreas, así como diferentes perfiles profesionales. En oposición a los procesos jerárquicos. Fomentar el aprendizaje, compartir el conocimiento.
2. Interculturalismo, relaciones interlocales. La cultura es intercultural y multicultural.
3. Definición del proyecto, delimitación, diagnóstico, objetivos. Gestión del conocimiento. Conocimiento. Un marco teórico conceptual previo, análisis y diagnóstico.
4. Innovación y diferenciación. Potenciar los elementos innovadores y diferenciadores de las propuestas culturales.
5. Adaptabilidad.
6. Comunicación, accesibilidad y participación.
7.
8.
9.
10. Mecanismos de autoevaluación. Capacidad de medir el impacto del proyecto. Construir indicadores.


Crèdit Cultura és una iniciativa pionera en el món cultural català creada amb l'objectiu de facilitar i abaratir l’accés al finançament de les indústries culturals. Per contribuir al seu desenvolupament es creen tres línies de finançament (avals, préstecs a llarg termini i préstecs a curt termini o de tresoreria) amb un límit global de 15 milions euros. El Departament de Cultura, a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), subvencionarà part de les despeses financeres derivades d’aquestes línies.

Beneficiaris. Podran gaudir de les línies de finançament de Crèdit Cultura les empreses, amb domicili social o establiment permanent a Catalunya, dedicades a la producció, la distribució i/o la comercialització de productes culturals incorporats a qualsevol mena de suport en l’àmbit audiovisual, discogràfic i musical, del llibre, de la premsa escrita, del multimèdia, de les arts visuals i de les arts escèniques, així com les empreses dedicades a la producció, la distribució i/o la comercialització d’espectacles en viu i les empreses productores de serveis culturals.


PROGRAMA SELAI BCN 2006

2ª Semana Latinoamericana de Arte Independiente en Barcelona


SELAI BCN 2006


La colonialidad del ser consistió y consiste en extraer la confianza, en desvalorizar el saber y, por lo tanto, el ser de ese saber. La decolonialidad del saber y del ser tiene como objetivos la reinscripción de lo que ha sido desposeído y la construcción de una epistemología otra a partir de la intersección histórica en las fronteras de la colonialidad y la decolonialidad.
Walter D. Mignolo



Continuando con el trabajo realizado el año pasado, Selai Barcelona convoca a pensar Latinoamérica desde la producción actual, desde el horizonte insular, desde ese salto que acelera un cuerpo físico hacia otro.

La isla, símbolo de viajeros, viene de insula, de la raíz sul que significa brincar, saltar. Así ín-sula es el trozo de tierra, el peñasco que ha saltado en medio del mar.

La metáfora de la isla aparece como problema en la regeneración, construcción de redes de acción.

Selai bcn. : isla con voluntad de archipiélago. Encuentro de horizontes desplazados, naufragios, vivencias, desde donde pensar/accionar Latinoamérica.



Día uno: Saltos de isla

Jueves 14

Espacio: SALADESTAR. (
www.saladestar.com)
c/ Martínez de la Rosa (Metro L3 Fontana)

6:30- 7:00 pm
“Ardientes latinos queman Barcelona” Presentación de la Selai Bcn 2006.

7:00 – 8:00 pm
¿Hacia dónde van las naves? Colectivo naves (
www.lasnaves.blogspot.com )
Exposición y diálogo: El arte y la acción/discurso de solidaridad con América latina.
Jorge Cañas, Joaquín Barrientos, Iván Orellana, Pamela Sepúlveda, Andrea Gómez, Luis Ortiz, Vladimir.

Análisis de casos:

8:00 – 8:30 pm
Cultura Oaxaqueña. Charla de René Reyes

08:30-09:00 pm
Arte Mapuche contemporáneo en Chile. Charla de José Ancan Jara

9.00 pm.
Acción del colectivo Histeria Bufa. Teatro social con bufones grotescos.

Exhibición de vídeo-arte permanente durante la SELAI:
Clemente Padín
Luis Almendra
Priscila Clementti
Gonzalo Reyes
Samuel Restucci
Mauricio Riquelm
Bruno Brezan
Acciones SELAI BCN 2005


Día dos: Autogestión, autogobierno y participación en Latinoamérica

Viernes 15

Espacio: ART-MIRALL (
www.art-mirall.org) c/ Mirallers, (Metro L4 Jaume I)

07:00
Proyección: “i” Argentina, Indymedia, and the Questions of Communication
08:30 Proyección Oaxaca a cargo de Sixto Martínez / Orlando
09:15 Proyección a cargo de la Asamblea bolivariana a cargo de Alba Marina González
09:45 Proyección a cargo de Cine Circular
09:45 Diálogo final
Día tres: Circulación
Sábado 16

Espacio: CASA PLUTO
Detrás de la Biblioteca Jaume Fuster (Plaza Lesseps) al lado de la grúa roja
(Metro L3 Lesseps)

06:00 pm Tics y procesos sociales. Charla de David Casacuberta.

7:00 pm Fluido red
Tristes Tópicos (www.tristestopicos.org)
Action Art (
http://www.geifc.org/actionart/)
Revista Plus
Arte y Crítica (
www.arteycritica.cl)

8:30 pm Hibridación
Héctor Quirós
Pocs Association (
www.pocs.org)


Día cuatro: Archipiélago pirata

Domingo 17

Espacio: CASA PLUTO
Detrás de la Biblioteca Jaume Fuster (Plaza Lesseps) al lado de la grúa roja
(Metro L3 Lesseps)

05:00 pm
“Inmigrarte” intercambio de experiencias sobre inmigración. Taller a cargo de Código libre.

07:00 pm
Relatos: El Caminal, Caso Can Ricart (La Macabra, Nau 21), Colectivocolectivo.

A partir de las 2:00 pm. Intervenciones: Matías Machado, Rosa Apablaza, Sozen, Nok, Rubén Darío Rodríguez Fabral, Acerina, Lolo, Sosaku, Juan Carlos Noria, Paola Sman, Tv Boy, Colectivo Visibles, Mauricio Riquelm, Proyecto ocupas (Emilse Barbosa, Natalia Vargas, Juan Paz, Florencia Pumilla, Antonio Gagliano), Emanuela de Notariis, Fabrizzio Contarino, Lulae Goce, entre otros artistas.

lunes, diciembre 11, 2006

A focal point for culture in the future, 25 questions and answers

25 questions and answers to explore key concepts and ideas related to culture and trade in the context of development:

1. What do we understand by "cultural industries"? Answer:...

2. What do we understand by cultural goods and services? Answer:...

3. What is the growth rate of the international trade of culture goods and services? Answer:...

4. What is the market structure of cultural industries? Answer:...

5. What do we mean by free trade? Answer:...

6. What is copyright and why is copyright important for cultural industries? Answer:...

7. What is the GATT? Answer:...

8. What is the World Trade Organisation? Answer:...

9. What are the differences between the GATT and the WTO? Answer:...

10. What are the common goals of WTO/GATT system? Answer:...

11. What does "Most Favoured Nation" mean? Answer:...

12. What is the "national treatment" principle? Answer:...

13. What is the GATS? Answer:...

14. What is the TRIPS? Answer:...

15. What is the TRIMS? Answer:...

16. What do we generally understand by "Cultural Exception"? Answer:...

17. How is the "Cultural exception" applied? Answer:...

18. What do we understand by "Cultural diversity"? Answer:...

19. What are the Florence Agreement and its Nairobi Protocol? Answer:...

20. What was the draft Multilateral Agreement on Investments (MAI)? Answer:...

21. What is pending in the WTO agenda? Answer:...

22. Which are the guiding principles for a fair development of international trade on cultural products? Answer:...

23. Which factors should be taken into account? Answer:...

24. What accompanying measures should be taken at the national level? Answer:...

25. What co-operation strategies should be adopted at the international level? Answer:...

...Portal Unesco Culture

sábado, diciembre 09, 2006

sobre el Fórum Cultural Mundial





El Fórum Cultural Mundial es una plataforma global de observación, reflexión y discusión del papel y de la situación de las Artes y de la Cultura en un mundo en transformación. Un mundo globalizado que enfrenta nuevos desafíos, como la protección de la diversidad cultural, la economía creativa y la cuestión de los derechos sobre la propiedad intelectual.

El FCM está basado en un movimiento de la sociedad civil que incluye organizaciones no gubernamentales y gubernamentales, instituciones nacionales e internacionales, además de gestores, artistas, intelectuales y agentes culturales de los cuatro rincones del mundo. Ver en asociados.

Representantes de decenas de países participarán de la edición 2006 del FCM, realizada en Río de Janeiro del 24 al 30 de noviembre y en la ciudad de Salvador del 1 al 3 de diciembre.

Los focos geopolítico y geocultural de la edición 2006 del Fórum Cultural Mundial estarán concentrados en África, en el Caribe, en el Pacífico y en los países iberoamericanos.

En el centro del Fórum Cultural Mundial está la Convención Global, un espacio abierto para discusión e investigación sobre perspectivas culturales y realidades sociales de todo el mundo, estimulado por conferencias, charlas, seminarios, talleres, debates y provocaciones.

Además de la Convención, ocupan un lugar de destaque en las actividades del FCM 2006, Eventos Asociados, una serie de encuentros entre autoridades y representantes de redes y fundaciones culturales; una Programación Artística, destinada básicamente para la diversidad cultural brasileña y latinoamericana; y aún, lanzamientos de programas, proyectos y eventos internacionales. Ver en FCM 2006.

Después de esta segunda edición en Brasil, el Fórum Cultural Mundial deberá realizarse a cada dos años en un país diferente.

Identidad, Diversidad y Desarrollo, temas que ocupan hoy el centro de las discusiones en torno de las Artes y de la Cultura en el mundo, son las palabras clave de la edición 2006 del Fórum Cultural Mundial.

Esas tres grandes líneas temáticas ocuparán el centro de la Convención Global, la gran tribuna de debates del FCM. A partir de ellas, las conferencias, charlas, talleres y paneles programados por la edición 2006 del Fórum y conducidos por especialistas y estudiosos de diversos rincones del planeta, abordarán cuestiones más específicas, tales como:

• Cultura y Ciudadanía
• Economía Creativa
• Derechos sobre Propiedad Intelectual y Nuevas Tecnologías
• Derechos Culturales
• Cultura de Paz
• Culturas y Globalización
• Diálogos Sur-Sur
• Hegemonía y Diversidad
• Cultura y Desarrollo
• Democratización de las Comunicaciones
• Intercambio Cultural
• Mobilidad para las Artes y los Artistas
• Culturas Indígenas
• Desarrollos Culturales Locales


El FÓRUM CULTURAL MUNDIAL 2006 también apoya lanzamientos de nuevos programas, proyectos y eventos mundiales, como el Festival Mundial de Artes Negras 2008, en Senegal; la serie Culture and Globalization; y la publicación Counterpoint, del British Council; sin mencionar la celebración del 10º aniversario de la Comunidad de los Países de Lengua Portuguesa (CPLP).
----
* Más información:

http://www.forumculturalmundial.org

fcm@forumculturalmundial.org

-----

* Documentos:

Breve histórico del Fórum Cultural Mundial: cómo y por qué surgió, cuándo y dónde se dio la primera edición, el proceso de construcción y las líneas norteadoras de la edición 2006.

Integra del texto producido por el PARLATINO y la UNESCO sobre el proyecto “La Factibilidad Cultural en la Planificación del Desarrollo”

CONFERÊNCIA: CULTURA E GLOBALIZAÇÃO – CONFLITOS E TENSÕES

Los retos de las editoriales independientes. Estudio

La Revista Cultural Dosdoce, en colaboración con Elipsis Ediciones, publica el estudio Los retos de las editoriales independientes

Este estudio analiza las aportaciones de las nuevas editoriales independientes al sector del libro y sus lectores, los principales obstáculos y retos en el lanzamiento de nuevas editoriales y el impacto en las librerías de proyectos de digitalización de libros como Google Book Search.

Sobre los retos del sector

El 64% de las librerías considera que el principal reto del sector editorial es el cumplimiento del precio fijo en la Ley del Libro, dato que indica la gran importancia que otorgan los libreros a esta nueva ley. Con una puntuación media similar, la mejora en las dotaciones de las políticas de fomento de la lectura es el segundo factor más importante del sector para las 79 librerías encuestadas.

Sobre el proyecto Google Book Search

El 50,6% de las librerías encuestadas está totalmente en contra del proyecto Google Book Search por el temor a que conlleve la desaparición de las librerías de fondo. No obstante, un 20,3% de los encuestados apoya este proyecto, pues considera que fomentará la lectura y venta de libros. Por otro lado, un 29,1% de los encuestados manifestó no tener suficiente información sobre el proyecto como para poder emitir una opinión sobre el mismo.

Sobre las aportaciones de las editoriales independientes

El 65,2% de los libreros encuestados opina que la principal aportación de las editoriales independientes es la de descubrir nuevos autores. La vocación cultural de estas editoriales constituye la segunda aportación más significativa, y la edición de un catálogo de calidad es la tercera contribución de las editoriales al sector. Por otro lado, el 82,5% de los libreros encuestados asegura que existen grandes diferencias entre las aportaciones de una editorial independiente y otra perteneciente a un grupo empresarial.

Las editoriales más mencionadas por los libreros

Los libreros encuestados mencionaron un total de 127 editoriales que, a su juicio, cuenta con catálogos de interés y calidad. Una vez llevado a cabo el recuento total de las menciones, el 41% de las librerías nombró El Acantilado; un 35%, Anagrama y un 25%, Siruela.

PROYECTA CULTURA y ESPACIO ZERO (otro caso de DCC)

PROYECTA CULTURA es una plataforma internacional e independiente de gestores culturales de diversas latitudes y experiencias, reunidos con el objetivo de construir mecanismos de gestión cultural, programas y proyectos culturales de base local, enriquecidos por una amplitud de visiones y una propuesta cooperativa global.

Proyecta Cultura promueve sus servicios a través de un equipo internacional y multidisciplinario, con el fin de avanzar hacia el desarrollo de unas políticas culturales abiertas a la interacción e influencia, con una multitud de factores y variables que pueden incidir, enriquecer y dimensionar la cultura como una herramienta al servicio de la ciudadanía y de la democracia.

Trabajan en las líneas de cooperación, asistencia, promoción, asesoramiento y formación con todos los actores que integran el proceso cultural: creadores, artistas, gestores, público, organizaciones de la sociedad civil, empresas culturales y los distintos organismos y administraciones públicas de carácter local, regional, nacional e internacional.

Las áreas fundamentales de trabajo son:

Formación

Asistencia y Cooperación Técnica en el área de Políticas Culturales

Investigación - Acción

Cooperación y Voluntariado

Desarrollo y Gestión de Proyectos Culturales Territoriales

Proyecto Espacio Zero (Argentina)
La idea del proyecto Espacio Zero es promover la participación juvenil a través de diferentes acciones que involucre a jóvenes en situación de riesgo de la ciudad de Santa Fe, afectados por la catástrofe hídrica ocurrida en el año 2003.

A través de un equipamiento cultural polivalente, gestionado con los jóvenes, trabajamos para ampliar la comprensión y el fortalecimiento de los valores partiendo del intercambio general y de saberes. Es un proceso que implica la ampliación de las opciones de los jóvenes, de sus posibilidades e inquietudes.

Acciones del Programa ESPACIO ZERO:

- Recreando la ciudad

- Babelia

- Maleducados

- Biblio-TK

- Arts & Crafts

* Proyecta Cultura

Jornadas sobre Diversidad Cultural y Migraciones en Iberoamérica - Latinoamérica


Jornadas sobre Diversidad Cultural y Migraciones en Iberoamérica - Latinoamérica en España
Madrid, 19 de diciembre de 2006


Esta sesión dará continuidad a las Jornadas sobre Diversidad Cultural y Migraciones en Iberoamérica llevadas a cabo en Madrid los días 23 y 24 de noviembre de 2006, en las que se brindó una visión conceptual del fenómeno de las migraciones internacionales y los procesos de multiculturalismo e integración cultural y la práctica y la experiencia de los lazos entre América Latina y España.

Los debates entorno al análisis de este fenómeno, contribuyeron a tomar conciencia del reto que supone la inmigración y ofrecieron un espacio para la reflexión y el debate con agentes educativos, culturales y sociales para una mejor comprensión del fenómeno de la inmigración. Asimismo, se difundieron algunas experiencias en marcha que han demostrado ser eficaces para fomentar la integración cultural y sociales de grupos de inmigrantes.

Estas jornadas responden a los importantes cambios en los ámbitos sociales, culturales y económicos a los que está asistiendo la sociedad española , producidos por el fenómeno de la inmigración. Los movimientos migratorios arrastran nuevas culturas, tradiciones y costumbres y con ello fuente de enriquecimiento social y cultural y también problemas derivados de la convivencia socio-cultural.

Los temas sobre los que se ha debatido en las jornadas y sobre los que ofrecerá un informe y resumen el próximo día 19 de diciembre, son:

- Diversidad cultural: conceptos y marco socio-cultural
- La Ciudadanía cultural
- El papel de las administraciones locales: diversidad e inmigración
- Inmigración y su aportación cultural
- El papel de la sociedad civil en el apoyo a los inmigrantes y a la diversidad cultural
- El papel de la educación: los recursos para la interculturalidad

La sesión será a las 10 horas y estará abierta a agentes culturales, docentes y administradores públicos y todas aquellas personas interesadas en la materia.

jueves, diciembre 07, 2006

Ardientes latinos queman Barcelona!

Vuelve la SELAI. Por segundo año consecutivo tendrá lugar la Semana latinoamericana de arte independiente en Barcelona. Artistas, teóricos y trabajadores culturales se concentrarán para pensar-accionar Latinoamérica desde una perspectiva crítica.
La SELAI se llevará a cabo del 14 al 17 de diciembre.
Convocatoria está abierta hasta el 30 de noviembre.

Más información: www.selaibcn.co.nr
Contacto: selaibcn@gmail.com